Les persones som curioses per naturalesa. Estem segurs que molts cops us heu fet preguntes sobre el cava a les quals no heu trobat resposta. Fins ara. 

Potser algunes d’elles estiguin incloses en aquest article. Ho comprovem?

Curiositats sobre el cava

 

Ara que ens apropem a les festes nadalenques i a la celebració de Cap d’Any és bon moment per desvetllar algunes de les qüestions més interessants sobre aquest tan nostre i tan estimat cava català.



1. Quin és l’origen del cava?

 

L’origen del cava és comú a l’origen del xampany perquè tots dos fan servir el que se’n diu el “méthode champagnoise”. Des del sorgiment del cristianisme fins a l’Edat Mitjana, van estar els monjos qui se’n van ocupar, de les vinyes.

A les acaballes del segle XVIII, se l’hi atribueix a un monjo benedictí: Dom Pérignon. Es diu que va ser ell qui va “inventar el mètode” per a la fabricació del vi escumós fermentat, que coneixem avui com a cava o xampany.

La llegenda explica que Dom Pérignon, després d’haver aconseguit trobar potser involuntàriament– el famós “méthode champagnoise”, va tastar la beguda continguda en una de les ampolles. Tot seguit va exclamar cridant a tothom: “Veniu corrents, estic bevent les estrelles!”, fent al·lusió a les bombolles produïdes per la fermentació del vi.

2. Per què brindem? Quin sentit té?

 

La tradició de fer xocar els gots o copes, en particular quan es beu vi o cava, ja la seguien els antics romans. Aquests estaven convençuts de la importància de fer-hi participar també el sentit de l’oïda

Tanmateix, segurament el seu origen es remunta a la Grècia del segle VI a.C. La finalitat era la de garantir al convidat que la seva beguda no estava enverinada.


Avui, el protocol prohibeix brindar amb una copa buida, perquè és una mostra de desgrat; o amb aigua, que es pot interpretar com un desaire. 

Tot i que la norma marca que s’ha de brindar amb la mà dreta, d’altres assenyalen que s’ha de fer amb l’esquerra perquè és la del cor.

3. D’on vénen les bombolles del cava?

 

Per elaborar el cava, el procés de vinificació és el normal: amb un premsat suau a baixa pressió del most, una clarificació per eliminar-ne els fangs terra i fulles– i la fermentació en grans tancs.

Aquest vi base o vi tranquil s’embotella i es provoca una segona fermentació, gràcies a haver afegit el que se’n diu el tiratge. Aquest surt d’una combinació de vi blanc, de sucre i de llevats que, en fermentar, produiran el diòxid de carboni i l’aroma característica.

La transformació del sucre en alcohol pel llevat allibera el gas, que es manté sota pressió dins l’ampolla, i així es formen les bombolles. 

4. Quins tipus de cava hi ha, i a què es deu la diferència?

 

Fonamentalment, hi ha dos elements que determinen el tipus de cava:

A. La quantitat de sucre



El Brut Nature i l’Extra Brut s’elaboren sense licor d’expedició afegit. Es fan amb vi i prou. 


La manca de sucres afegits fa que aquests tipus de cava siguin més exigents quant a qualitat. Cada cop hi ha més persones que trien aquests caves més secs.

B. El temps de criança
  • Jove: de 9 a 15 mesos.
  • Reserva: de 15 a 30 mesos.
  • Gran reserva: més de 30 mesos.


En 21 dies, ja s’ha creat el carbònic, però la bombolla és massa “agressiva”. Amb el pas del temps s’integra i es va fent molt agradable. Per això, el temps de criança mínim és de 9 mesos. 

5. Quin tipus de copa és millor?

 

Hi ha diferents opinions, però la més estesa és la que està a favor de les copes tipus flauta o tulipa, més que no pas la que en diem Pompadour, i que era l’habitual fa uns quants anys enrera.

La copa Pompadour es caracteritza per ser molt oberta, cosa que permet beure’n el contingut més ràpidament. Està lleugerament tancada per les vores per dificultar que el cava es vessi. 

L’elegància d’aquesta copa la va convertir en la reina de les festes dels anys 30 als 70. Tot i així, encara continua sent molt popular entre britànics i russos.


La copa Flauta es considera millor perquè el seu diàmetre no deixa escapar el gas i permet que les aromes es concentrin, essent avui en dia la més emprada en tota mena de celebracions. 

És més fàcil també de sostenir-la a les mans sense escalfar la temperatura del cava que hi ha a dins. La seva forma llarga i estreta permet d’observar com les bombolles pugen ballant fins a la superfície. El seu origen és gal·lo-romà i és una de les copes més antigues que existeixen. Avui en dia, pràcticament va només associada a beure cava.

La copa Tulipa és, segons els experts, la idònia per prendre cava. És una forma millorada de la flauta, però amb corbes. La seva amplada al centre i la seva finor a l’extrem no són fruit d’un capritx. 

Gràcies a la seva forma, es manté la temperatura, evita que el carbònic s’escapi, però posseeix la curvatura necessària perquè les aromes es concentrin, per oferir una experiència olfactiva molt superior a les altres.


Sigui quina sigui la teva copa preferida, tingues també en compte el tipus de cava. Si és molt carbònic, la millor serà la Pompadour; si t’agrada molt fred, la copa Flauta és la ideal; i si vols gaudir de la seva aroma, llavors segur que triaràs la Tulipa.