Des del moment en el que la verema acaba, cap a finals d’octubre, la feina per elaborar el vi ja no correspon a la planta, la qual ja ens ha donat el seu màxim rendiment i expressió, sinó dels enòlegs i treballadors de Ferré i Catasús.

Un cop s’ha acabat la verema arriba el temps de repòs vegetatiu de la vid. Aquest repòs vegetatiu ve marcat pel 0 vegetatiu de la planta, que es produeix quan les temperatures estan de manera estable per sota dels 10Cº. Per aquesta mateixa raó, la vinya s’adaptarà millor allà on les estacions vinguin marcades per canvis de temperatura.

A partir del mes de novembre, és a dir, ja a la tardor, el que foren unes radiants fulles verdes de gran vitalitat comencen a canviar de color. Aquesta decoloració és deguda a la falta de clorofil·la, que per altra banda anirà acompanyada de tons marronosos i vermellencs que li donen a la vinya un aspecte molt diferent a nivell de tonalitats.

A causa de la disminució d’hores de sol i un clima més fred, la clorofil·la de les fulles, encarregada de la fotosíntesis, s’esvaeix. Conseqüentment, la planta, que s’ha de preparar per un llarg hivern, comença a portar els nutrients de les seves parts caduques (fulles) a les parts perennes (tronc, arrels). Aquest procés es coneix com la translocació de nutrients.

Després del canvi de color de les fulles, aquestes comencen a caure per l’acció del mateix temporal (pluges, vent, etc.). Aquest efecte provoca un gran canvi a nivell visual, ja que la vinya es veu molt diferent quan no té vegetació. Un cop la planta és nua vol dir que ja està guardant forces per la següent temporada i llesta pels dos principals treballs d’hivern; la poda i l’abonament.

La matèria orgànica natural (fulles caigudes, sarments) que ha anat deixant la vinya també s’utilitza per abonar la terra i enriquir els sòls. El repòs vegetatiu també serà molt important a la hora d’aconseguir un equilibri entre la càrrega de nutrients i el vigor de la planta.