Viure noves experiències ens aporta coneixements que mai més no oblidem. Si, a més, ens divertim aprenent, què més volem?
Tastar un vi no és tan complicat si sabem en quins detalls ens hem de fixar. Us expliquem els aspectes més importants a tenir en compte per gaudir d’una experiència captivadora. Això sí, posem-hi tots els sentits!
 

#1. Sentit de la vista

 
Quan obrim una ampolla, el primer que fem és mirar el suro. Si l’ampolla ha estat en posició inclinada durant la seva conservació, el suro apareixerà lleugerament humit. És quelcom desitjable. Hem de veure també si el suro té un aspecte i olor normals. Quan el suro fa una olor estranya, és senyal que el vi podria estar contaminat.
 
Llavors servim el vi i omplim la copa, fins a un terç de la seva capacitat. No més. Aixequem la copa i observem el vi a contraclaror: el seu color, la seva brillantor.
 
En el cas dels vins blancs, quan els tons són verdosos o suaument daurats es tracta de vins joves. Quan han estat criats en fusta, adopten tonalitats més intenses, més properes a l’ambre. Pel que fa als negres, els joves són més violacis, i es van fent més vermellosos amb el pas del temps.
 
Agitarem la copa de nou i ens fixarem en com es formen les llàgrimes del vi sobre el cristall. Detectarem si tenen més graduació o són rics en glicerina perquè la llàgrima serà més marcada.
 
anàlisi visual

#2. Sentit de l’olfacte

Aquest és, amb el sentit del gust, el més important en un tast de vins.

 
Ens aproparem la copa al nas per notar quines aromes desprèn. No hem de trobar aromes desagradables o estranyes com d’ous podrits, sofre, cartró o cautxú. Les copes han d’haver estat ben rentades i secades a l’aire, per tal d’evitar altres olors que no provenen del vi.
 
Farem girar la copa sobre el seu peu i deixarem que el vi s’airegiperquè les aromes prenguin protagonisme. Els bons vins són aromàtics i complexos, s’expandeixen dins la copa, i s’expressen millor a mesura que entren més en contacte amb l’aire.
 
Notarem la seva intensitat aromàtica, en primer lloc. Qualificatius com feble o desenvolupada; tancada o oberta; discreta o expressiva; neutre o aromàtica ens vindran a la ment.
 
Després en valorarem la nitidesa i l’harmonia de les olors. El vi serà simple o complex; comú o refinat i elegant; harmoniós, fi o sever. Són alguns dels adjectius que ens ajudaran a definir-lo.
 
Finalment, considerarem els matisos. Ens deixarem dur per les nostres sensacions, sabent que és una valoració completament subjectiva. Percebrem aromes de fruites i flors i procurarem descriure’ls.
 
anàlisi olfactiu
 
Les gammes aromàtiques en el tast de vins se solen agrupar en tres nivells:
 

>> Primàries o varietals.

Fàcilment identificables i molt característiques. Predominen les aromes de fruites i flors, minerals i vegetals. Són les que ajuden a distingir una varietat de raïm d’una altra.
 

>> Secundàries

Són les aromes que se situen darrere de les primàries i que no provenen del raïm, sinó més aviat del procés d’elaboració: dels llevats, de la transformació del sucre en alcohol o de la fermentació malolàctica. 
 
Per exemple, el roure sol ser un sabor secundari prominent i, depenent del tipus utilitzat, poden aparèixer aromes de coco, vainilla, tabac, cuir o cedre. Si el vi ha passat per la fermentació malolàctica, guanyarem sabors de nou i mantega; i si el vi s’ha desenvolupat gràcies al contacte amb les ‘mares’ es pronunciaran sabors de llevat, crema i galeta.


>> Terciàries o aromes de criança. 

Aquestes aromes provenen del procés d’envelliment del vi. 
 
Si el vi s’ha oxidat per haver estat durant un llarg temps en bótes de roure, les aromes que afloren de forma notable són de cafè, caramel i xocolata, juntament amb altres aromes secundàries del mateix roure com el coco, per exemple. 
 
Si el procés d’envelliment s’ha fet de forma reductiva, protegit de l’oxigen dins de l’ampolla, percebrem més sabors de productes de la terra com, per exemple, bolets i verdures.
 
 
 

#3. Sentit del gust.

El nostre paladar és el que intervé cap al final en un tast de vins. Ens ajudarà a completar el procés.
 
La degustació la farem lentament, sense pressa. Amb una petita quantitat en serà suficient. Per assaborir bé el vi el farem passar per tota la boca i contra el paladar.
 
Buscarem els sabors dolços primer, a la punta de la llengua. L’alcohol deixa un regust càlid i dolç. Després, notarem els sabors àcids, als laterals de la llengua; i els amargs, a la part posterior. Els sabors àcids són els que donen sensació de frescor al vi; i els amargs, sequedat. Els àcids es detecten fàcilment en els vins blancs, mentre que el sabor amarg ve dels tanins que trobem en els negres: deixen la llengua rasposa i els llavis tibants.
 
La sensació general que deixa el vi a la boca és el que en diem el ‘cos’. Normalment, com més alcohol té un vi, també té més tanins i és més intens el sabor. Notarem que el vi, en aquests casos, tindrà més ‘cos’.
 
Quan el vi s’escalfa a la boca, s’aprecien més les aromes. Boca i nas romanen estretament connectats. Després, un cop ingerit, les sensacions persisteixen durant un temps a la boca. Llavors és quan es diu que ‘el vi té un final’ més o menys llarg.  
anàlisi gustatiu
 
Tastar vins és, en qualsevol cas, una experiència divertida i gratificant. A l’abast de tothom.  
 
Si teniu ganes de saber-ne una mica més i de provar-ho, contacteu amb nosaltres i us organitzarem un tast al nostre celler!